Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vista cultural.Tines del Flequer(Barcelona). El vi.Agricultura.Economia Catalunya segle XIX.Pont de Vilomara (Barcelona). Manresa. La séquia de Manresa.Obres hidràuliques del segle XIV.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vista cultural.Tines del Flequer(Barcelona). El vi.Agricultura.Economia Catalunya segle XIX.Pont de Vilomara (Barcelona). Manresa. La séquia de Manresa.Obres hidràuliques del segle XIV.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de juliol del 2021

L' extraordinària historia de les tines del Flequer

 

Tines de la Tosca

Una tina es el lloc on fermenta el most del raïm per crear el vi (cuba, cast).

Durant molts segles amb Amèrica només podia comerciar el regne de Castella.A partir de cert moment es va permetre que Corona d'Aragó - l'altra regne de la nostra península - hi comerciés, enviant dos vaixells l'any. Però a partir de1781-90 a l’Havana s’anà formant una colònia de catalans , la marina catalana tingué una gran embranzida i la llibertat de comerç amb l’estranger i amb Cuba , va ser especialment beneficiosa, econòmicament parlant : Exportaven vins i aiguardents i a la tornada portaven cotó per a l'industria tèxtil catalana.De cop i volta moltes persones van veure el cel : la moneda brillava i s'acumulava com per art de màgia, com feia segles que no passava.

 


Així que el negoci ara son els vins i aiguardents? doncs els plantarem a qualsevol lloc on pugui créixer ! i en trobem restes del seu cultiu al mig d'una muntanya o al fons d'una vall, qualsevol lloc cultivable.

El cas de la vall del Flequer i altres similars, es refereixen a la resolució d'un procediment massa llarg , feixuc i costos que no convenia gens al negoci dels aiguardents.El procés habitual era ( i en part encara es): 


Tines de la vall del Flequer

1) fer la verema, 2) portar el raïm al celler del propietari 3) prémer el raïm i extreure el suc o most 4) deixar-lo fermentar i convertir en vi. 5) envasar en tonells de fusta (avui dia d'acer inoxidable) 6) transportar l'aiguardent al tren amb carro i mula, i d'allí al port mes proper on surtin vaixells cap Amèrica (Barcelona) .7) esperar que la travessia no estropelli el producte, que arribi a temps al seu destí  i es vengui al preu mes alt possible.

Quan la vinya estava prop d'una masia i aquesta tocant a una gran carretera o d'una estació de tren, estupend.Però què passa amb les vinyes llunyanes ? els treballadors perdien molt temps anat i tornant a casa , els costos de transport fins al tren i la lentitud del procés eren molt elevats , disminuint notablement els beneficis...

Així que ,pensant i pensant, a la llunyana i aïllada vall del Flequer i altres similars, van idear un procediment: els treballadors viurien al lloc de treball durant la verema i la resta de procés del vi (calia construir cabanes, cuines i el necessari); el raïm es xafaria i fermentaria allà mateix (van haver instal·lar premses portàtils, construir tines, fer arribar quantitat de tonells...etc) I muntar la logística d'allà a la via del tren, del mode mes directe possible.La part organitzativa i els centenars de treballadors que va ocupar no va ser poc cosa.Però ho varen aconseguir, els amos es van fer rics i cent anys mes tard encara es parlava d'anar a fer les tines del Flequer, com una proesa.


El negoci es va acabar amb la plaga de la fil·loxera (1879 a l'Empordà). Un terrible insecte va anar devorant les vinyes i va arruïnar els centenars de famílies que vivien del vi.Molts d'ells es varen vendre les terres i van marxar a la ciutat, a treballar del que fos.Altres van invertir en el tèxtil. A la comarca del Bages , amb el pas dels anys va sobreviure Artés,centre neuràlgic actual del vi.

GRUPS DE TINES

Hi ha diversos grups de tines en aquesta àrea, que centrarem al municipi de Pont de Vilomara : al poblet de Rocafort les del Flequer , a la Vall del Nèspola les seves , les de Sta Creu ( sector Puig i Riera) i les del Llobregat.

Vegeu mapa amb geolocalització


Per arribar a les Tines del Flequer: aneu amb cotxe o autobús Sagales de Manresa FGC  fins a Pont de Vilomara o Rocafort. Aparqueu al pàrquing d' Oristrell ( a uns 4 km del pont). Camineu fent la ruta de les tines (7 km d' Oristrell a Rocafort).


Recorregut a peu per les tines-deVilomara

 Les persones poc avesades a caminar podeu fer el següent: camineu fins les tines de La Bleda (2,5km des del pàrquing);  300 m mes lluny teniu les de la Tosca i una pel mes lluny hi ha dipòsits. Podeu tirar enrere fins el pàrquing i seguir amb cotxe, per la carretera fins Rocafort. Allà baixeu a veureu els dos grups que us falten.

L'itinerari està ben senyalitzat i amb nombroses explicacions, com es la La visita mereix la pena ja que es una fita important de la seva època: agrícola, econòmica i tècnica .Es bastant pla i fàcil de caminar, excepte baixar a la Bleda o pujar a la Tosca.

Penseu que el paisatge està sense un arbre, amb nombrosos bancals plantats de vinya, tot al voltant del riu Flequer, molt mes ple que avui dia i d'on extreien la pedra per a les tines.L'abandó de l'activitat agrícola ha fer que s'omplís de bosc.



Realment son sorprenents. Cal veure-les i observar-les  be per entendre què son, com vivien aquells treballadors del segle XIX, allà al mig d'aquelles muntanyes  i com varen aconseguir fer i exportar vins i aiguardents.

Un dels pocs que fa visites guiades es el Geoparc ( propostes de geoturisme):

https://www.geoparc.cat/socol/geoturisme/

Dinars

A Rocafort no podreu dinar i donar una volta al petit lloc es ràpid. Aneu a Pont de Vilomara, que degut a la seva activitat industrial te nombrosos establiments. 

Una altra alternativa es Mura, a l'altra banda de St Llorenç i l'Obac (11km) .En aquest bonic poble medieval hi ha dos o tres establiments, però sempre amb reserva prèvia, sobretot si es diumenge.

Abans o després de dinar visiteu a Pont de Vilomara : el pont vell (medieval) , capella de Sta Margarida (Romànica), fora del poble però propera,  i la Mare de


Deu de Matadars ermita que per dins es mossàrab , cosa molt rara per aquests contrades.

El pont es un punt  l'autopista que anava de Barcelona a la frontera de Puigcerdà, passant per Manresa, en alguna època de la historia. L'autopista s'anomenava camí real o ral.Sortint de Barcelona pel Clot i St Andreu, anava a Caldes de Montbui, després a Sabadell, Terrassa, Matadepera, pujava pel Coll de les Estenalles a St Llorenç del Munt , després Manresa , Pont de Vilomara...Berga i Puigcerdà.

Voleu fer un tros del camí Ral de Coll Davi?

Per aquí passaven rics comerciants que anaven/venien de fer negocis;  pobres emigrants carregats amb tots els estalvis aconseguits durant anys de treball i un etc molt llarg de persones carregades de diners...un lloc ideal per a bandolers !

Sapigueu alguna cosa sobre l' addicte al lloc, el bandoler Trucafort !

Altres elements de patrimoni a Pont de Vilomara

Bastant a prop de Vilomara teniu el Pont de les Arnaules. Es una gegantesca pedra excavada pel riu i convertida en pont.Si aneu amb cotxe i no esteu molt cansats, no us el perdeu.

L'entorn cremat de Les tines del Flequer

  

  Oristrell


LA SÉQUIA DE MANRESA 

 



A la tornada heu de passar per Manresa. Entreu pel Parc de l'Agulla ( o de la sèquia) . amb el seu llac i la séquia de Manresa. El  canal es una important obra medieval i l'única obra hidràulica  d'aquells segles dirigida per cristians en tot Europa.L' hidràulica era patrimoni dels àrabs (aquí berbers) i jueus .

Al parc hi heu de fer tres coses: Fer la siesta o descansar una mica a la gespa o sota els arbres, davant el seu bonic llac- diposit) ; anar a l'extrem on hi ha el bar i observar el fantàstic paisatge balcó de Montserrat ; i tercer observar per on entra la séquia de Manresa i seguir un tros amunt el seu curs,si no esteu gaire cansats. Seran 24 km si avui voleu fer-ho tot.Millor tornar un altre dia i fraccionar adequadament l'itinerari...


Origen de la Séquia: la misteriosa llum 

Curiositats de La Séquia


 

I per avui ja heu fet suficient, entre el mati i la tarda... el millor es tornar a casa quel capvespre s'acosta i heu de conduir amb bona llum.  

Mes sobre què fer a Manresa

Per saber-ne mes sobre la séquia de Manresa

Vegeu també: Manresa, de pedra i seda 

 Sobre aprofitament de l'aigua: Llocs romans pocs coneguts


GASTRONOMIA

En aquesta zona es molt bo el mató amb mel ; el be (xai); el llegum ( mongeta seca i cigrons); els peus de porc torrats ( no guisats); la sopa de pelotilles ;la cacera (perdiu, senglar, becada...)

Arrós de conill ( per diumenges i festius)

Sopa de fredolics (bolets);

Receptes Mongeta de Castellfollit del Boix

Guatlla farcida de llanega negre (codorniz rellena de setas)

Carutx 

Tartaletes de músic

Recordem que a St Benet de Bages hi ha la Fundació Alícia.Es dedica a crear receptes per a malalties diverses, de manera que el malalt pugui anar ben alimentat a pesar de la seva desgana i malaltia.Vegeu algunes de les seves receptes i recomanacions