Els maquis son aquells soldats de la Guerra Civil 1936, que mai es van rendir.La seva lluita guerrillera contra Franco i el feixisme va durar fins la seva mort.Perquè la majoria no van morir al llit sinó per actuacions de la Guàrdia Civil. Agosarats, romàntics intentant la victòria una lluita perduda i conseqüents fins al final.
Franco va fer reviure la llei contra el bandolerisme, "aquí te pillo aquí te mato" amb la qual, sense proves i sense judici, es podia disparar a matar contra un suposat bandoler.Perquè els que a França eren uns herois de la resistència contra els nazis, aquí els van atorgar la categoria de bandoler.
Els maquis eren bons o dolents? això depèn si els que opinen estaven amb Franco o contra ell.La majoria de gent que els va tractar els consideren bons. Disciplinats en extrem, austers dins d'una vida pobríssima ,sempre a peu del canó ... amb molts pocs recursos i molt enginy van emprendre una lluita utòpica contra un Exercit contra el que mai podrien guanyar.
Però nosaltres els civils, tampoc els varen recolzar en excés.Sigui per la por a la repressió que per aquells temps era tant dura, per fer cas a la pèssima publicitat que la radio i la premsa feien contra ells o per convicció, va haver-hi un temps en que els maquis s'ho carregaven tot.
Recordo un comentari de la meva mare quan, a l'hora de sopar, ens quedàvem sense corrent: això es per culpa dels maquis ! no se si en tenien tota la culpa, perquè la corrent estava molt racionada.I si en teníem suficient, era perquè compràvem un cable a la fabrica del costat, que tenia una burra ( generador de corrent, en llenguatge popular) per fabricar-ne.
Efectivament els maquis es veien obligats a fer accions espectaculars, possibles de realitzar amb poc personal i de poc risc.Com fer volar torres elèctriques !això no vol dir que no portessin mesos estudiant l'operació dins d'un secretisme total.Provinents de la Guerra Civil espanyola, i posteriorment de la Guerra Mundial a França, estaven avesats a la disciplina militar i al funcionament per objectius.També atracaven empreses el dia que anaven a pagar la setmanada als treballadors i alguns bancs.Però aquestes tremendes operacions per obtenir grans diners ,eren poques perquè eren d'alt risc i requerien molta preparació.
Els pagesos de masies allunyades se'ls trobaven freqüentment.Si no els feien cas eren temibles homes armats que els podien atacar.Però si els feien cas, s'enfrontaven ala Guàrdia Civil, i els Civils no son qualsevol cosa:els braços armats de Franco.Així que cadascuna de les parts va aprendre a jugar les seves cartes.
M'explicava un pagès del Moianes que un dia que venia de visitar la seva núvia a l' aïllada masia de Cal Jan, va veure unes ombres entre els matolls ,de perfil sospitós.Tenia clar que eren maquis esperant fer-se de nit per emprendre una operació.Ells es varen girar com si juguessin a cartes o xerressin i ell va passar com si no els veies.En arribar al camí principal l'esperaven els Civils.
-No habrá visto usted por aquí maquis? li varen preguntar.-Pues vengo del otro lado pero del camino de arriba hasta aquí ni uno , mi cabo.Quizá por la zona de mas allá, que es oscura y queda mas apartada...els va enganyar, desorientar-los.
Un altre també de masia molt apartada, encara ho feia millor. Si venia la Guàrdia Civil:
-Pase usted, mi capitan, que hace mucho frio.Engràcia...! porta un plat d'escudella pels Civils,que fa molt fred.Un poquito de jamón mientras esperamos,mi capitán ?
El guàrdia, que no era capità ni de lluny, es sentia afalagat .Ja no direm que després del volcànic plat d'escudella i el pernil s'havia creat un vincle de confiança casi be inesborrable. Casi be, perquè els civils no eren tontos i tindrien les seves sospites. Però el vincle i el pernil arribaven en pocs minuts de l'estomac als peus ,generant un efecte important.Imaginem que tots dos devien jugar el seu paper però la vida es tant ingrata...que es deixaven estimar.
Però si enlloc de civils arribaven maquis calia fer el mateix però afinant mes:
-Passeu companys passeu.Engràcia...!
Els maquis sempre pagaven el seu menjar i raonaven el perquè: noi, tu treballes per viure , com tothom, i favor que ens fas. A més què faríem sense pagesos? tenen un paper molt important en el futur de la humanitat.
 | |||
| Ramon Capdevila |
I seguint en el seu difícil paper el Caracremada els donava instruccions:
-Avui volarem la torre d'aquí prop.Tu no has vist res.Dona'ns unes tres hores, per arribar al punt de seguretat i després si vols denuncia'ns.
Si no els obeïen , mala peça al teler, però si ho feien...A vegades denunciaven i a vegades no, segons circumstàncies, després de sospesar pros i contres de la decisió.En el seu relat davant els perseguidors, els maquis venien a ser uns homes de cara indefinida i armament precís.No podien descriure ni citar noms però calia fer alguna o altra precisió.I en definitiva, sempre tenien la culpa de tot.
Així que tots varen aprendre a resoldre adequadament el seu paper.
Eren molt pobres.Recordo un dia que , sent canalla i amb esperit d'explorador, varem entrar per una finestra a una masia. Algú havia sortir feia molt poc perquè havia deixat al plat una truita de fredolics encara calenta.Els maquis eren un tabú i cap nen sabia res del tema, per si xerrava massa i el pare en sortia malparat.Així que jo no comprenia com algú es podia deixar una boníssima truita de bolets ,acabats de collir al bosc, en un plat que estava al terra.Vaig pensar que ja tornaria a buscar-la o a dinar però no va tornar mai.En marxar hi havia per allí la Guàrdia Civil, que havia matat un home.Però nosaltres no varem associar la truita de fredolics ni lligar caps amb l'home mort per les forces de l'ordre.Quant, anys mes tard me'n vaig adonar, vaig plorar.Eren molt pobres, passaven molt fred i eren gent de gran gosadia i risc.I tot per una causa per nosaltres perduda, treure Franco del poder.Però com deia la meva àvia, si tots ens resignem i als únics que es mouen no els recolzem, Franco morirà al llit ! I així va ser.
Maquis a Catalunya: Faceries, Vila i Sabaté
A la nostra comarca del Moianès segurament el mes agosarat era el Quico Sabater.Segons expliquen els entesos el Quico, anarquista, anava per lliure.Perquè hi havien els maquis comunistes i els anarquistes.Els primers la Pasionaria i el Santiago Carrillo, per ordre Stalin, es van fer enrere a partir del 53, per encetar una altra estratègia mes exitosa.Una que no delmés els guerrillers a cada trobada amb les forces militars. Però els anarcos van seguir.Així que l'atrevit Sabater es un lluitador antifranquista fora de disciplinara.
Explicava el cuiner de l'Hotel la Tosca de Moià: un dia, al principi que treballava allí, em ve l'amo em diu: avui vindrà una persona molt especial.Encara que la coneguis tu no diguis res.Entrarà per la cuina.
Efectivament a mitja tarda entrà un pare salesià , molt evident. Amb el babero blanc d'aquesta ordre religiosa, el seu típic barret rodó amb ales i un enorme crucifix al cinturó.Jo vaig suposar el què venia a fer a la primera planta de l'hotel però no vaig dir res.Al mes següent el vaig tornat a veure: era un pintor molt brut i ple de taques.Portava un cubell i diverses brotxes del seu ofici.Casi be no se'l podia reconèixer.I així el mes següent i el que va venir després, sempre ben camuflat.
Jo no ho entenia:Perquè no es treu tota aquesta parafernàlia i entra per la porta gran com tothom? podem imaginar què hi va fer a la primera planta.Segur que s'entén amb una senyora casada o que demana discreció.
Però un dia va sortir corrent, sense disfressa de cap mena, uns minuts abans que entrés un civil per la cuina que ens venia a vendre menjar.De cop i volta hi vaig caure : un maquis, es un maquis! i vaig anar corrent , molt esverat a trobar l'amo.Però aquest em tallar en sec dient : Mira-t'ho d'una altra manera. Aquí venen cada dia senyors i senyores de Barcelona que volen una habitació i discreció.No sabem ni com es diuen perquè si firmen, ho fan amb nom fals.Ell també ve a citar-se amb la seva senyora , també busca discreció i tampoc sabem realment com es diu. O tu saps com es diu?Doncs d'acord? ...però per ser anarquista , amb tot el que es diu d'ells i de l'amor lliure, aquest no fa gens d'honor al nom.Tu saps el risc que corre venint aquí tots els mesos, travessant mig país , a la mateixa habitació i amb la mateixa dona? tu saps quants quilometres ha de fer per veure ,un cop al mes ,la seva parella ? t'asseguro que em te admirat.Jo no en seria capaç !
En Sabaté vivia a Costoja (França) a la frontera amb Espanya.En un moment donat la travessava i ja estava a punt per actuar. Però l'últim cop havien tingut una escaramussa molt dura amb La Guàrdia Civil on havien mort cinc companys del grup.Va aconseguir escapar però estava ferit. Anava a Barcelona a curar-se amb un metge afí a la causa.Va agafar un tren que venia de la frontera cap a la capital.El conductor es va negar a parar però va proposar baixar molt la velocitat i, en una corba determinada, que es tires del tren. Així ho va fer prop de Sant Celoni, on coneixia un metge.Però l'home, molt vigilat per un veí que era del sometent, no el va voler deixar passar.Amb la mala sort que en aquell moment baixava l'escala el sometent, el va reconèixer i li va disparar del dret.Era el 5 de gener de 1960 , a Sant Celoni. I així va acabar l'ultim maqui que quedava ,lluitador de mil batalles, a la guerra del 36, al Segona Guerra Mundial, als camps de concentració i al maquis contra Franco.
El següent va ser , quaranta anys mes tard, Salvador Puig Antic. Emulant els valents herois del maquis va fundar el grup anarquista el Moviment ibèric d' alliberació (MIL). També va atracar algun banc i repartir els diners entre els pobres i treballadors.Li van posar una trampa i va caure. Els beneficiats no ho van entendre en absolut ,ells no tenien experiència , no van ser recolzats per cap grup , principalment comunista que era el mes fort i organitzat ...i va morir al garrot vil, el 2 de març de 1974 a Barcelona. Casi be es l'ultim condemnat a mort per Franco, que va morir matant.
Els maquis son la historia dels rebels que van es varen rendir i acabaren executats .No queda mes remei que dir allò del poeta:
Oferiu flors als rebels que fracassaren.
Els maquis catalans :
Emboscada i mort de Faceries
Ramon Vila Capdevila (Caracremada)
Els últims passos de Ramon Vila (Caracremada )
Guerrillers antifranquistes catalans
 |
| Maquis Franquesa Fonoll |
Historia d'una fotografia
Llistat guerrillers maquis a Espanya
Documental sobre els maquis espanyols de la postguerra
ITINERARIS
Us presentem aquí cinc itineraris a fer rememorant aquestes persones i les seves gestes.
1.-GR 179: RUTA DELS MAQUIS DEL SANTUARI DE QUERALT A BERGA I MANRESA.
62 km. Dedicada a Marcel·lí Masanes, àlies Panxo
Ruta creada per la Federació excursionista de Catalunya :http://www.feec.cat
Tf. 934 120 777
Contingut:
https://www.catalunya.com/ca/continguts/rutes-itineraris/gr-179-ruta-dels-maquis-24-1-55
Durant la dècada del 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d'aquests grups armats. El GR 179, conegut com la Ruta dels Maquis, recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris, com ara Ramon Vila, Caracremada, o Marcel·lí Massana, Panxo. El camí s'inicia al santuari de Queralt, als afores de Berga, i acaba a Manresa, en un recorregut de 61 quilòmetres, paral·lel al riu Llobregat però a certa distància. El paisatge de la zona té un relleu de muntanya mitjana i està entapissat de boscos espessos...
CONÈIXER EL BERGADA
A mes de les rutes maquis podeu visitar també la comarca:
Cercs i La Baells, quan el carbó es digué electricitat
2 a.-RUTA DELS MAQUIS A LA VALL D'EN BAS
Sortida de memòria històrica del maquis republicà a la Garrotxa.
Organitzada per l'Amical dels Antics Guerrillers de Catalunya.
Carrer Verge del Carme, 8, 17800 Olot, Girona. Telèfon: 620 48 45 91
Als anys quaranta del segle XX, les comarques del nord i el centre van viure una intensa activitat per part dels maquis. Transitaven de nit per una xarxa de camins que unia la Catalunya del Nord amb Barcelona. Una de les rutes més importants passava per la Vall d'en Bas...
Arribats a Can Trona (Hostalets d'en Bas) hi ha una explicació del context històric de la lluita dels maquis republicans.
Després caminarem en dos grups, amb guiatge de narració històrica.
---Grup 1: Ruta del camí dels maquis cap a Osona. Distància total: 8 km. amb desnivell 300 m. per senders fins als plans de Falgars i descens cap a Hostalets d'en Bas.
---Grup
2: Caminada per la vall. Distància total: 4 km. Sender pla. Fins
Hostalets d'en Bas.
A la tarda el Centre social Els Hostalets d'en Bas ens passara el documental "508 dies. La història de la masovera Cristina Zalba", que va guarir a casa seva al maquis Antoni Figueras
https://www.ara.cat/girona/a-peu-per-les-rutes-oblidades-dels-maquis-els-guerrillers-que-van-combatre-el-franquisme_1_4600366.html
2b.-Mapa de monuments i memorials maquis
Mapa molt complert i ben elaborat sobre diversos temes relacionats amb els maquis.Autor:Amical antics guerrillers de Catalunya.
Les Planes d'Hostoles
4.-RUTA DEL BOADA O SUD, DEDICADA A GROS I
CONEIXER LA GARROTXA
A banda de les rutes maquis podeu conèixer millor el paisatge, la gent i els elements culturals de la comarca:
La Grevolosa, Paisatge de tardor
5.-L'ULTIM VIATGE DE QUICO SABATÉPer l'Ajuntament de Sant Celoni
Trams de la ruta Quico Sabaté de Costoja (França) a Albanyà.
Comença a Montalbà (Vallespir) i acaba a Fornells de la Selva (Gironès).
Cançò: ROMANÇ DE QUICO SABATE LLOPART
https://somfetus.bandcamp.com/track/roman-o-den-quico-sabat
Hi ha una altre versió al Youtube: Fetus i Jacomet
Sallent estrena el primer gegant maqui de Catalunya
CONÈIXER EL MOIANES :
MOIÀ, L'ESTANY I CASTELLTERÇOL
SANT CELONI:
Montseny accessible i altres rutes
Parc Natural del Montseny
Parc del Montnegre i el Corredor
Rutes i passejades
el Pou de glaç