1.-INTRODUCCIÓ: QUI EREN ELS MAQUIS
2.-MAQUIS DE CATALUNYA
2a.-Faceries, Vila i Sabate
2b.-Marcel-li Massana (El Panxo)
2c.-Ramon Vila Capdevila (Caracremada)
2d.-ALTRES GUERRILLERS ANTIFRANQUISTES CATALANS
Mapa de monuments i memorials maquis
3.-LLISTAT GUERRILLERS MAQUIS A ESPANYA
4.-ITINERARIS MAQUIS :
4.1.-Del Santuari de Queralt a Berga i Manresa ( Marcel.lí Masana)
4.2.-Els maquis a la Vall de'n Bas.
4.3.-la ruta de'n Josep Bové (Les Planes d'HÒstoles)
4.4-Ruta de'n Boada
4.5.-Ruta Prats de Molló- Camprodón
5.-L'ULTIM VIATGE DE QUICO SABATÉ
Romanç de Quico Sabaté
1.- -INTRODUCCIÓ : Qui eren els maquis
Els maquis son aquells soldats de la Guerra Civil 1936, que mai es van rendir.La seva lluita guerrillera contra Franco i el feixisme va durar fins la seva mort.Perquè la majoria no van morir al llit sinó per actuacions de la Guàrdia Civil. Agosarats, romàntics intentant la victòria una lluita perduda i conseqüents fins al final.
Franco va fer reviure la llei contra el bandolerisme (ley de fugas), "aquí te pillo aquí te mato" amb la qual, sense proves i sense judici, es podia disparar a matar contra un suposat bandoler.Perquè els que a França eren uns herois de la resistència contra els nazis, aquí els van atorgar la categoria de bandoler.
Els maquis eren bons o dolents? això depèn si els que opinen estaven amb Franco o contra ell.La majoria de gent que els va tractar els consideren bons. Disciplinats en extrem, austers dins d'una vida pobríssima ,sempre a peu del canó ... amb molts pocs recursos i molt enginy van emprendre una lluita utòpica contra un Exercit contra el que mai podrien guanyar.
La vida d'un bandoler dels anys 1940 (per ABC)
Però nosaltres els civils, tampoc els varen recolzar en excés.Sigui per la por a la repressió que per aquells temps era tant dura, per fer cas a la pèssima publicitat que la radio i la premsa feien contra ells o per convicció, va haver-hi un temps en que els maquis s'ho carregaven tot.
Recordo un comentari de la meva mare quan, a l'hora de sopar, ens quedàvem sense corrent: Això es per culpa dels maquis ! no se si en tenien tota la culpa, perquè la corrent estava molt racionada.I si en teníem suficient, era perquè compràvem un cable a la fabrica del costat, que tenia una burra ( generador de corrent, en llenguatge popular) per fabricar-ne.Però els maquis s'ho carregaven tot.
Efectivament els maquis es veien obligats a fer accions espectaculars.Accions possibles de realitzar amb poc personal i de poc risc.Com fer volar torres elèctriques !això no vol dir que no portessin mesos estudiant l'operació dins d'un secretisme total.Provinents de la Guerra Civil espanyola, i posteriorment de la Guerra Mundial a França, estaven avesats a la disciplina militar i al funcionament per objectius.També atracaven empreses el dia que anaven a pagar la setmanada als treballadors i alguns bancs.Però aquestes tremendes operacions per obtenir grans diners ,eren poques perquè eren d'alt risc i requerien molta preparació.
Atraco al Banco Colonial (Hospitalet de Llobregat)
Els pagesos de masies allunyades se'ls trobaven freqüentment.Si no els feien cas eren temibles homes armats que els podien atacar.Però si els feien cas, s'enfrontaven a la Guàrdia Civil, i els Civils no son qualsevol cosa:els braços armats de Franco.Així que cadascuna de les parts va aprendre a jugar les seves cartes.
M'explicava un pagès del Moianès que un dia que venia de visitar la seva núvia a l' aïllada masia de Cal Jan, va veure unes ombres entre els matolls ,de perfil sospitós.Tenia clar que eren maquis esperant fer-se de nit per emprendre una operació.Ells es varen girar com si juguessin a cartes o xerressin i ell va passar com si no els veiés.En arribar al camí principal l'esperaven els Civils.
-No habrá visto usted por aquí maquis? li varen preguntar.-Pues vengo del otro lado ,pero del camino de arriba hasta aquí ni uno , mi cabo.Quizá por la zona de mas allá, que es oscura y queda mas apartada...els va enganyar, desorientar-los.
Un altre també de masia molt apartada, encara ho feia millor. Si venia la Guàrdia Civil:
-Pase usted, mi capitan, que hace mucho frio.Engràcia...! porta un plat d'escudella pels Civils,que fa molt fred.Un poquito de jamón mientras esperamos,mi capitán ?
El guàrdia, que no era capità ni de lluny, es sentia afalagat .Ja no direm que després del volcànic plat d'escudella i el pernil s'havia creat un vincle de confiança casi be inesborrable. Casi be, perquè els civils no eren tontos i tindrien les seves sospites. Però el vincle i el pernil arribaven en pocs minuts de l'estomac als peus ,generant un efecte important.Imaginem que tots dos devien jugar el seu paper però la vida es tant ingrata...que es deixaven estimar.
Però si enlloc de civils arribaven maquis calia fer el mateix però afinant mes:
-Passeu companys passeu.Engràcia...!
Els maquis sempre pagaven el seu menjar i raonaven el perquè: noi, tu treballes per viure , com tothom, i favor que ens fas. A més què faríem sense pagesos? tenen un paper molt important en el futur de la humanitat.
 |
| Ramon Capdevila |
|
|
|
I seguint en el seu difícil paper
el Caracremada els donava instruccions:
-Avui volarem la torre d'aquí davant.Tu no has vist res.Dona'ns unes tres hores, per arribar al punt de seguretat i després ,si vols, denuncia'ns.
Si no els obeïen , mala peça al teler, però si ho feien...A vegades denunciaven i a vegades no, segons circumstàncies, després de sospesar pros i contres de la decisió.En el seu relat davant els perseguidors, els maquis venien a ser uns homes de cara indefinida i armament precís.No podien descriure ni citar noms però calia fer alguna o altra precisió.I en definitiva, sempre tenien la culpa de tot.
Així que tots varen aprendre a resoldre adequadament el seu paper.
Eren molt pobres.Recordo un dia que , sent canalla i amb esperit d'explorador, varem entrar per una finestra a una masia. Algú havia sortir feia molt poc perquè havia deixat al plat una truita de fredolics encara calenta.Els maquis eren un tabú i cap nen sabia res del tema, per si xerrava massa i el pare en sortia malparat.Així que jo no comprenia com algú es podia deixar una boníssima truita de bolets ,acabats de collir al bosc, en un plat que estava al terra.Vaig pensar que ja tornaria a buscar-la o a dinar però no va tornar mai.En marxar hi havia per allí la Guàrdia Civil, que havia matat un home.Però nosaltres no varem associar la truita de fredolics ni lligar caps amb l'home mort per les forces de l'ordre.Quant, anys mes tard me'n vaig adonar, vaig plorar.Eren molt pobres, passaven molt fred i eren gent de gran gosadia i risc.I tot per una causa per nosaltres perduda, treure Franco del poder.Però com deia la meva àvia, si tots ens resignem i als únics que es mouen no els recolzem, Franco morirà al llit ! I així va ser.
2.-MAQUIS DE CATALUNYA
2a.- FACERIES, VILA I SABATE
2.a-Maquis a Catalunya: Faceries, Vila i Sabaté
A la nostra comarca del Moianès segurament el mes agosarat era el Quico Sabater.Segons expliquen els estudiosos el Quico, anarquista, anava per lliure.Perquè hi havien els maquis comunistes i els anarquistes.Els primers la Pasionaria i el Santiago Carrillo, per ordre Stalin, es van fer enrere a partir del 53, per encetar una altra estratègia mes exitosa.Una que no delmés els guerrillers a cada trobada amb les forces militars. Però els anarcos van seguir.Així que l'atrevit Sabater es un lluitador antifranquista fora de disciplina.
Explicava el cuiner de l'Hotel la Tosca de Moià: un dia, al principi que treballava allí, em ve l'amo em diu: avui vindrà una persona molt especial.Encara que la coneguis tu no diguis res.Entrarà per la cuina.
Efectivament a mitja tarda entrà un pare salesià , molt evident. Amb el babero blanc d'aquesta ordre religiosa, el seu típic barret rodó amb ales i un enorme crucifix al cinturó.Jo vaig suposar el què venia a fer a la primera planta de l'hotel però no vaig dir res.Al mes següent el vaig tornat a veure: però era un pintor molt brut i ple de taques.Portava un cubell i diverses brotxes ,eines pròpies del seu ofici.Casi be no se'l podia reconèixer !I així el mes següent i el que va venir després, sempre ben camuflat.
Jo no ho entenia:Perquè no es treu tota aquesta parafernàlia i entra per la porta gran com tothom? podem imaginar què hi va fer a la primera planta.Segur que s'entén amb una senyora casada o que demana discreció.
Però un dia va sortir corrent, sense disfressa de cap mena, uns minuts abans que entrés un civil per la cuina que ens venia a vendre menjar.De cop i volta hi vaig caure : un maquis, es un maquis! i vaig anar corrent , molt esverat a trobar l'amo.Però aquest em tallar en sec dient : Mira-t'ho d'una altra manera. Aquí venen cada dia senyors i senyores de Barcelona que volen una habitació i discreció.No sabem ni com es diuen perquè ,si firmen, ho fan amb nom fals.Ell també ve a citar-se amb la seva senyora , també busca discreció i tampoc sabem realment com es diu. O tu saps com es diu?Doncs d'acord? ...però per ser anarquista , amb tot el que es diu d' ells i de l'amor lliure, aquest no fa gens d'honor al nom.Tu saps el risc que corre venint aquí tots els mesos, travessant mig país , a la mateixa habitació i amb la mateixa dona? tu saps quants quilometres ha de fer per veure ,un cop al mes ,la seva parella ? t'asseguro que em te admirat.Jo no en seria capaç !
En Sabaté vivia a Costoja (França) a la frontera amb Espanya.En un moment donat la travessava i ja estava a punt per actuar. Però l'últim cop havien tingut una escaramussa molt dura amb La Guàrdia Civil on havien mort cinc companys del grup.Va aconseguir escapar però estava ferit. Anava a Barcelona a curar-se amb un metge afí a la causa.Va agafar un tren que venia de la frontera cap a la capital.El conductor es va negar a parar però va proposar baixar molt la velocitat i, en una corba determinada, que es tires del tren. Així ho va fer prop de Sant Celoni, on coneixia un metge.Però l'home, molt vigilat per un veí que era del sometent (1), no el va voler deixar passar.Amb la mala sort que en aquell moment el sometent baixava l'escala .El va reconèixer i li va disparar del dret.Era el 5 de gener de 1960 , a Sant Celoni. I així va acabar l'últim maqui que quedava .Lluitador de mil batalles, a la guerra del 36, a la Segona Guerra Mundial, als camps de concentració francesos i al maquis contra Franco.
El següent va ser , quaranta anys mes tard, Salvador Puig Antic. Emulant els valents herois del maquis va fundar el grup anarquista el Moviment ibèric d' alliberació (MIL). També va atracar algun banc ,repartint els diners entre els pobres i treballadors.Va ser una organització amb grans il·lusions, però molt marcada per la desgracia i la mala sort: La Brigada politico-social li van posar una trampa i va caure. Encara pitjor: els beneficiats no van entendre en absolut que els donessin diners gratuïts ni el perquè; ells no tenien experiència en aquesta lluita i van cometre errors importants ; i , sobretot, no van ser recolzats per cap grup , principalment el comunista ,que era el mes fort i organitzat ...així que Puig Antic va morir al garrot vil, en un judici ple d'interessos i sense garanties, el 2 de març de 1974 a Barcelona. Es casi be l'últim condemnat a mort per Franco, el qual va morir matant.
Però la seva mort va ser un revulsiu decisiu a l'abolició de la pena de mort a Espanya, després de la mort del Dictador : Ja que no tenim garanties al jutjat ni s'admetien proves decisives en favor del inculpat, almenys anul·lem la pena de mort.I així es va fer, no sense lluita i temps per davant.
Els maquis son la historia dels rebels que mai es varen rendir i acabaren executats .No queda mes remei que dir allò del poeta:
Oferiu flors als rebels que fracassaren.
Per saber-ne mes
2a.-JOSEP LLUÍS FACERIES
Emboscada i mort de Faceries
2b.-MARCEL.LI MASSANES VANCELLS (EL PANXO)
Biografia
Marcel.li Masana Vancells
2b.-RAMON VILA CAPDEVILA (CARACREMADA)
Els últims passos de Ramon Vila (Caracremada )
2d.ALTRES GUERRILLERS ANTIFRANQUISTES CATALANS
Historia d'una fotografia
Teresa Pla i Meseguer
2.d-Mapa de monuments i memorials maquis
Mapa molt complert i ben elaborat sobre diversos temes relacionats amb els maquis.Autor:Amical antics guerrillers de Catalunya.
3.-LLISTAT GUERRILLERS MAQUIS A ESPANYA
Documental sobre els maquis espanyols de la postguerra
Maquis espanyols de llegenda
4.-ITINERARIS DELS MAQUIS
Us presentem aquí diversos itineraris a fer rememorant aquestes persones i les seves gestes.
4.1.-DEL SANTUARI DE QUERALT A BERGA I MANRESA (GR 179)
62 km. Dedicada a MARCEL.LÍ MASANA àlies Panxo
Ruta creada per la Federació excursionista de Catalunya :http://www.feec.cat Tf. 934 120 777
Durant
la dècada del 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya
van viure la intensa activitat d'aquests grups armats. El GR
179, conegut com la Ruta dels Maquis, recorre els camins més
freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris, com ara Ramon
Vila, Caracremada, o Marcel·lí Massana, Panxo. El camí
s'inicia al santuari de Queralt, als afores de Berga, i acaba
a Manresa, en un recorregut de 61 quilòmetres,
paral·lel al riu Llobregat però a certa distància. El
paisatge de la zona té un relleu de muntanya mitjana i està
entapissat de boscos espessos...
CONÈIXER EL BERGADA
A mes de les rutes maquis podeu visitar també la comarca:
Cercs i La Baells, quan el carbó es digué electricitat
4.2.-ELS MAQUIS A LA VALL D'EN BAS
Sortida de memòria històrica del maquis republicà a la Garrotxa.
Organitzada per l'Amical
dels Antics Guerrillers de Catalunya.
Carrer Verge del Carme, 8, 17800 Olot, Girona. Telèfon: 620 48 45 91
https://maquis.cat/
Als
anys quaranta del segle XX, les comarques del nord i el centre van
viure una intensa activitat per part dels maquis. Transitaven de nit
per una xarxa de camins que unia la Catalunya del Nord amb Barcelona.
Una de les rutes més importants passava per la Vall d'en Bas...
Arribats a Can Trona (Hostalets d'en Bas) hi ha una explicació del
context històric de la lluita dels maquis republicans.
Després caminarem en dos grups, amb guiatge de narració històrica.
---Grup
1: Ruta del camí dels maquis cap a Osona. Distància total: 8
km. amb desnivell 300 m. per senders fins als plans de Falgars
i descens cap a Hostalets d'en Bas.
---Grup
2: Caminada per la vall. Distància total: 4 km. Sender pla. Fins
Hostalets d'en Bas.
A la tarda el Centre social Els Hostalets d'en Bas ens passara el documental "508
dies. La història de la masovera Cristina Zalba", que va guarir
a casa seva al maquis Antoni Figueras
https://www.ara.cat/girona/a-peu-per-les-rutes-oblidades-dels-maquis-els-guerrillers-que-van-combatre-el-franquisme_1_4600366.html
4.3.-LA RUTA DE JOSEP BOVE
Les Planes d'Hostoles
4.4-RUTA DEL BOADA O SUD, DEDICADA A GROS I
CONÈIXER LA GARROTXA
A banda de les rutes maquis podeu conèixer millor el paisatge, la gent i els elements culturals de la comarca:
La Grevolosa, Paisatge de tardor
Olot i el volcà Croscat
4.5.-RUTA PRATS DE MOLLO-CAMPRODON
5.-L'ULTIM VIATGE DE QUICO SABATÉ
https://santceloni.cat/7195
Per l'Ajuntament de Sant Celoni
Biografia
(1) Sometent: L'any 1945 el general Francisco Franco el reorganitza, sota el nom de Somatén Armado amb la principal finalitat de combatre els maquis. Així, el sometent Abel Rocha posà fi a les accions de l'anarquista Quico Sabaté a Sant Celoni,
el 1960. El seu caràcter conservador, tot i així, no feu que el
dictador el reimplantés del tot: bàsicament es repartí per 297 pobles de
menys de 10.000 habitants, va aplegar un total de 4.344 individus que,
l'any 1978, van ser acomiadats. Finalment, és dissolt definitivament pel
Senat espanyol el 1978.
Trams de la ruta Quico Sabaté de Costoja (França) a Albanyà.
Comença a Montalbà (Vallespir) i acaba a Fornells de la
Selva (Gironès).
El recorregut es basa en el llibre “Tren Correu 1104. El darrer
viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys” d’en Joan
Ventura. (Editorial Edithot. 2010).
Mapa-resum :últim viatge de Quico Sabate
Cançò: ROMANÇ DE QUICO SABATE LLOPART
https://somfetus.bandcamp.com/track/roman-o-den-quico-sabat
Hi ha una altre versió al Youtube: Fetus i Jacomet
Sallent estrena el primer gegant maqui de Catalunya
Vegeu també Linia defensiva P
CONÈIXER EL MOIANES :
MOIÀ, L'ESTANY I CASTELLTERÇOL
SANT CELONI:
Montseny accessible i altres rutes
Sant Celoni turisme:
Parc Natural del Montseny
Parc del Montnegre i el Corredor
Rutes i passejades
el Pou de glaç
