Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta terrassa. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta terrassa. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dilluns, 23 de febrer del 2026

La Garriga modernista , Centelles i el Tagamanent


 https://www.quadrifoli.com/pics_fotosproyectos/47/canraspall.jpg


LA GARRIGA I L'ILLA D'EN RASPALL 

Un refrany, a principis del segle XX, que deia "  una casa a Pedralbes i l'estiu a La Garriga...home ric". L'alta burgesia tenia dues cases , una per a les llargues  vacances de quatre mesos, a La garriga,  i l'altre pel domicili de tot l'any.

Com eren gent de casa bona i estava de  moda el modernisme, la majoria d' elles es van construir en aquest preciós estil.De fet La Garriga i el seu arquitecte Joaquim Raspall en son un dels referents.Se'n diu Illa Raspall perquè el que ha sobreviscut a les terribles ràtzies de l'urbanisme dels anys 60 està en un ampli espai semblant a una illa de l'Eixample.No tot està executat per Raspall , està firmat per ell com a arquitecte municipal.Però ell va ser el que va fer un planejament urbanístic. Va implantar criteris d'aquest tema ,llavors innovador, a La Garriga, Cardedeu i L'Ametlla . L'alineació dels carrers, la uniformitat dels criteris  urbanístics , els materials tolerats...Hi ha molta mes obra de l'autor per la comarca. Centelles, El Figaró , Caldes de Montbui en son exemples.Les seves obres son Be Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

Com arquitecte particular va dedicar molta obra a les cases d'estiueig de La Garriga i altres ciutats del Vallès, però te de tot. 

El llegat Raspall
Jornades Modernistes

EN JOAQUIM RASPALL arquitecte de La Garriga

Fill d'un indià i d'una dona de La Garriga, estudiarà arquitectura i altres arts.El seu estil serà modernista, amb corbes, flors, medallons , esgrafiats i altres elements propis d'aquest estil. Però mes endavant es passara al noucentisme, adapt-se als nous temps i posteriorment a l'Art Decó.No es d'inspiració historicista, com ara Doménech i Muntaner que fa castells medievals sinó que estudia els costums locals i les construeix.

Utilitza el sòcol de pedra, el totxo en parets i per decorar finestres així com la cal per a esgrafiats.La ceràmica la usa com a trencadís .La mes coneguda es el St Jordi de la Casa Barbey, obra de Lluís Bru i Salelles.

Com a dissenyador ho feia principalment  sobre complements de la casa com ara la llar de foc o les sales de bany.També cases, com ara la Barbey.

Entre les seves obres mes conegudes tenim El Molino (1913), la Plaça de Braus Monumental (1914)   diversos teatres ja desapareguts, l'Aliança del Poble Nou, la font del Lleó de Caldes de Montbui (1922),  etc.

Per saber-ne mes

LA SORTIDA

1.-Pensada per un dia sencer faríeu a les 10h visita guiada de La Garriga modernista

Altres activitats a La Garriga : La Doma, Brigades internacionals i termalisme

2.-12h pujada al Tagamanent en cotxe

3 a.-14h  dinar a Centelles

3 b.-16 Visita  a la Ciutat de Centelles

El compte de Centelles,  la rebel·lió dels Barretines, els Occitans , les bruixes de centelles , la festa de l'arbre, arquitectura modernista  i Ildefons Cerdà.

4.-Gastronomia del Vallès

5.-Com arribar


1.-LA GARRIGA

Per demanar una visita guiada al modernisme d'aquesta ciutat, cosa recomanable, ho feu a l'oficina de turisme de l'Ajuntament.Justament està a la casa Raspall, al carrer dels Banys.Es la casa del nostre autor i es francament maca per veure i fotografiar. Dura  1'30h i costa 

https://www.visitalagarriga.cat/index.php/ca/visites-guiades

info@visitalagarriga.cat |   610 477 823 

Per lliure, a mes de la casa Raspall,que es veu per dins i per fora,  aneu al passeig dels estiuejants.Als voltants i al mateix passeig es veuen les quatre cases originals que encara queden (la Casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la Casa Barraquer). Penseu que també hi ha les noucentistes i moltes adaptades.

Casa Barbey

 Casa Barbey

 

ALTRES VISITES D'INTERÈS:

https://www.visitalagarriga.cat/sites/default/files/styles/estructurat_full/public/2021-04/BANNERS%20NOVEMBRE-DESEMBRE.pngLa Doma (La Doma : cementeri de l'edat mitjana a les afores de la ciutat, tresor  de la ciutat) 

https://www.visitalagarriga.cat/sites/default/files/styles/estructurat_full/public/2020-12/ruta_camp_aviacio.pngel Camp d'Aviació de Rosanes (ruta virtual)

 

 

 

 https://www.visitalagarriga.cat/sites/default/files/styles/estructurat_full/public/2020-12/brigades.pngLes brigades Internacionals 

Es el final de la Guerra Civil i els brigadistes estan agrupats en aquesta població...

La visita 

Per saber-ne mes 

https://www.visitalagarriga.cat/sites/default/files/styles/estructurat_full/public/2020-12/4_Doma_GR_300_anys.pngla Garriga rural La vida rural a La Garriga  fa 300 anys,

 

 

 

 

 

Passejades Guiades 2023Passejades pel Montseny 

Termalisme 

Dels sis balnearis que va arribar a tenir a principis del segle XX nomes en queden dos, les termes La Garriga  i el Balneari Blancafort. 

COM ARRIBAR a La Garriga


Tant La Garriga, Com Centelles i altres  van seguint el transcurs del riu Congost, afluent del Besos. Estan a l'antiga Via Augusta romana , posteriorment Cami Ral de l'Edad Mitjana i actualment  C17  Barcelona-Vic-Ripoll ( alternativa de la C33). i autopista. També es diu Eix Congost. No tibndreu cap problema per moure'us per ella.



En tren : Renfe línia Vic i Puigcerdà. 

En autobús:Autobusos Sagales Barcelona-Vic

Autobus nocturn

 

En cotxe : Barcelona-La Garriga. 38 km , 30 mn.

Ho diu l'Ajuntament


https://femturisme.cat/_thumbs/pobles/general/955-01-Castell-Tagamanent.jpg
Castell de Tagamanent

2.-PUJADA A TAGAMANENT 

Encara que en la vostra infància i joventut vareu pujar a peu al Tagamanent aquest cop es només un recordatori en plan ràpid d'aquells anys. El  que se'n diu un "puja i baixa". Visiteu aquest municipi .El Pla de la Calma del Montseny que us queda a la dreta  mirant cap El Figaró  i el seu castell encimbellat al punt mes alt de la seva muntanya.Es tan maco i tant emocionant..!

Què fer a Tagamanent 

Hi ha un centre d'interpretació del Montseny natural (La Calma, casa Agustí),  però no sempre està obert. Truqueu amb antelació.


Senderisme: pujada al cim del Tagamanent

Com arribar : Sortint del Figaró està  indicat a la dreta. 

Pujar en cotxe o a peu. C17, 23 mn 12 km.

3.-CENTELLES

Centelles, castell antic


Dinar al Tagamanent es car, lluny i no sempre està obert. Per tant dirigiu-vos a La Garriga, Aiguafreda o Centelles.Us ve de passada i hi ha molts llocs als preus habituals.Si sou un grup ampli pregunteu primer si hi cabeu.

Centelles es una població potser d'origen medieval de gran importància a l'Edat Mitjana.El nom significa que te un compte es molt valent i atrevit, de manera que surten centelles de la seva espasa.

El compte de Centelles era la ma dreta de Jaume I i amb ell visitava a seva mare que era la reina de Montpellier. També  va tenir un paper rellevant en la conquesta de València.S'explica que en una de les seves correries va trobar una imatge de santa prop de Beziers i va decidir que era Santa Magdalena.Com que tenia conflictes en la conquesta de Castelló, per calmar els ànims la va donar a Moncofa, poblat pesquer.

Tenien que posar Santa Magdalena en un cap de mar  perillós, molt visible, per atreure la seva protecció.Va funcionar i des de llavors Santa Magdalena es la patrona de Castelló i protectora dels pescadors molt abans que l'actual protectora,  la Verge del Carme.

En va regalar una copia al poble de l'Estany (Moianes),  on hi havia un llac actualment dessecat, que per aquells anys devia ser perillós.Per això van aixecar una capella en un lloc igualment perillós, que va durar almenys del segles XIV al XVII.

Palau del Compte de Centelles Pl Major 5 

Passejada musical al Palau dels Comptes

Els Barretines

La Rebel·lió dels Barretines

Veure també L'Estany (Moianès)

 

 https://www.novaconca.cat/imatges/novaconca.cat/articles/main-image.jpg

També es coneix Centelles per el seu lideratge al conflicte camperol de la Rebel·lió dels Barretines.Aquest va ser un dels molts conflictes socials entre senyors i pagesos que a França va culminar a la Revolució Francesa.Però aquí, amb l'arribada traumàtica de Felip V, tothom va decidir deixar les reivindicacions de la pagesia per a mes tard...

Les bruixes i els occitans

C/ dels estrangers

Mural de les bruixes de Centelles

Però sobretot i principalment ha adquirit renom per LES BRUIXES. Aquestes son les estrangeres, les emigrants occitanes del segle XVII.Degut a una gran crisi econòmica els occitans francesos van emigrar en diversos direccions una d'elles Catalunya.

Els seus marits  van fer de carboners, llenyataires, serradors, teixidors de llana, paletes...en fi, el mateix que al seu lloc natal a l'Aveyron, Auvernia o als Pirineus.Però les dones...eren mes blanques que nosaltres, vestien una capa amb caputxa densa i pesada, hi entenien molt d'herbes, no parlaven el nostre idioma, sempre estaven netejant...es resum: unes bruixes ! 

Diu el refrany: Dones de Centelles...totes bruixes !

Actualment es celebra el dia de les Bruixes amb representacions, un mercat esotèric i diverses activitats.Cau màgic de Centelles

Arquitectura modernista a Centelles

Ildefons Cerdà

Ildefons Cerdà (Wordpress)

 

El militar, enginyer i urbanista Ildefons Cerdà era de Centelles, de família occitana com es veu.Es l'autor del projecte de l'Eixample de Barcelona model urbanístic de gran importància a escala mundial.

A l'entrada de la ciutat veureu el seu monument.Un mig globus de la terra, metal.lic, amb l'enginyer dret a sobre i una ma al camp com dient: he tingut una gran idea !

Per saber-ne mes 

Turisme a Catalunya: Ildefons Cerdà 

EL PI DE CENTELLES

Festa d'origen incert està relacionada amb la primavera i la reproducció .La cerimònia del pi farà que el poble tingui el futur assegurat amb noves generacions.Es celebra amb motiu de Santa Coloma el 31 de desembre.

El fet que el pi estigui de cap per avall es relaciona amb una antiga festa jueva.Aquests van arribar en massa a Catalunya després de l' expulsió de Felip el Bell de França al 1306.En la seva festa tradicional portaven un gran arbre de la muntanya i l'introduïen al temple, molt adornat,cap per avall.Es un culte a l'arbre com a poderós transmissor dels poders divins. Representa que les arrels estan al cel i la part alta de l'arbre proper a la terra, cap per avall.

Es tracta que totes aquelles qualitats que necessitem per tenir èxit, sobreviure, tenir prosperitat , etc l'arbre les està absorbint del cel per les arrels i ens els transmetrà com una pluja divina a la terra quan hi passem per sota i el toquem.No son desitjos materials sinó capacitats que tenim que tenir per aconseguir aquestes coses.Ja sabem que els jueus sempre s'han basat en el desenvolupament de la intel·ligència per sobreviure i els ha anat bastant be.En aquesta festa semblen fusionades diverses cultures: les de l'arbre  símbol fàl·lic de la fecunditat, el pi o avet com connexió entre el cel i la terra, els jueus i la seva cultura i nosaltres amb la nostra.

Els centellencs hi tenen molta fe i hi posen molta emoció.Mentre canten l'himne al moment final de la cerimònia alguns ploren mentre d'altres es mostren seriosos i atents.Es un moment crucial final de festa i tot ho fa sentir.Després aniran desfilant a poc a poc sota l'arbre, com marca la tradició.I hi tornaran el proper 31 de desembre, santa Coloma, la patrona de la ciutat i festa grossa.

  Festa del pi de Centelles

Himne de Santa Coloma de Centelles


Com arribar 

en tren 

 


autobús:Autobusos Sagales Barcelona-Vic

 

en cotxe: La Garriga- Centelles 15 mn, 17 km.

 

Barcelona-Centelles: 56 km, 48 mn. (C33 i C17).

4.-GASTRONOMIA

La Garriga deu la seva fama gastronòmica a la botifarra.La fan molt bona i te molt de prestigi.Tenen una marca protegida  col·lectiva. Apart de les carnisseries locals hi ha una fira de la botifarra combinada  amb visites culturals o sola.

Altres llocs de la comarca també tenen fama pels seus embotits ( Salgot, Tarradelles, etc). Fàbriques que permeten visitar i comprar.

Receptes (Salgot)

Receptes (Tarradellas)

https://firescatalanes.cat/wp-content/uploads/2025/02/Fira-de-la-Tofona-de-Centelles-cartell-2018.jpgUn nou cultiu s'està introduint des fa un temps que es la tòfona (trufa en cast.) 

Es ven molta tòfona i es fan fires de tòfones una a Centelles i una altra a Vic (Trufforum). Tant Salgot com Tarradellas mostren receptes amb ella.

Tot sobre la tòfona

Us de la tòfona a la cuina 

10 receptes de la cuina del Vallès

(amanida de mongeta amb bacallà, mongeta del ganxet amb botifarra, Coca de vidre, Garrics de La Garriga, Carquinyolis de Caldes de Montbui,  Borregos de Cardedeu, Pedres del Montseny, Celonins de Sant Celoni, Palaudina de Terrassa, Belgues de Sabadell ).

dijous, 26 d’octubre del 2023

Igualada, Tossa de Montbui i La LLacuna : castells mil


 


 

 Terra de castells mítics, del principi de la nostra historia catalana.La Reconquesta contra els àrabs va començar a Astúries amb D. Pelayo i a Catalunya amb Carlemany.Quan aquest determinà assegurar la seva frontera sud, Catalunya , Aragó i Navarra, no hi quedava cap força viva ni cap lider autòcton.Els àrabs els havien liquidat tots.Així que l'Emperador va improvisar: tots els comptes catalans , en el seu origen, son de la casa de Carlemany. Borrell I, II, Sigufred I i II , el propi Jofre el Pilós...sempre a les ordres del seu fill Lluís el Pietós, rei d'Aquitània a qui nosaltres ens varen adjuntar.

Primer va assegurar la frontera fins a Vic i Manresa i, amb el mateixos comptes i senyors va seguir avall: just del territori del que ara estem parlat, l'Alt Penedès, l'Anoia.

El seu mètode era crear una línia defensiva a base de castells .Amb ells assegurava el terreny conquerit i tenia una base d'ajuda per la nova conquesta que s'havia proposat.L'objectiu final era, de totes totes Barcelona.

I així els profunds ulls de l'historia ens miren des de la terra dels mil-i-un castells.

La sortida, proposada per 1 dia, queda de la següent manera:

1.-Igualada

2.-La Tossa de Montbui

3.-Castell i església de Miralles(exteriors)

4.-La Llacuna

 5.-Altres castells i llocs d'interès per visitar

6.-Gastronomia local 

7.-On està i com arribar?


1.-IGUALADA 

Ciutat medieval enclavada a les vores del Camí Ral Barcelona-Saragossa ,cosa que determina la seva vocació: parada de viatgers i negociants,hostals, cavalleries,diligencies,industria de la pell,agricultura en general i del vi en concret...Ja en el segles XIX i XX , liquidats els vins per la fil·loxera ( 1887), entra la industria tèxtil primer llanera i després cotonera.I amb això  es centrifuga una enorme quantitat de personal migrant, dels pobles dels voltants, de la pròpia Catalunya i al final de tot Espanya.Màxim ,amb l'arribada del tren al 1893.

A la ciutat doneu una volta i entreu a  la basílica  de Santa Maria, església gòtica i barroca. 

Observeu les muralles defensives  i la porta d'entrada, obra defensiva catalogada per la Generalitat (època medieval)

Deixeu-vos caure pel carrer de l'Aurora, i voltants, carrers tots del segle XIX : sentireu els rumors de les lluites anarquistes, el primer partit polític que va entrar al nostre país a finals de 1800, on bona part del seus afiliats eren sabaters.I els sabaters anaven a Igualada comprar pell pel seu treball; volien aconseguir bons preus degut a la gran varietat d'establiments que hi havia i fer relacions de cara als seus interessos laborals.De passada comentaven els seus problemes i les possibles solucions, tot prenent un cafè al Ateneu , centre de reunió social i política de l'època.Hi ha molts anarquistes en l'historia d'Igualada.Persones detingudes injustament per la bomba del Liceu,preventivament com deien les autoritats, mesos i mesos a la presó i al final, absolts.

 Dins l'àmbit de les caravanes i els transports del segle XIX  es segueix celebrant la festa dels Traginers .Es a finals de gener o principis de febrer, mireu-ho a la pagina web municipal . Es la mes lluïda de tot Catalunya.Hi acudeixen desenes de carros i caravanes, vestits d'època, amb la seva rècua infinita de cavalls ,guarnits per la festa.Cal posar-se a la Rambla de Sant Ferran, prop de l'estació de tren,a bona hora, si voleu tenir un bon lloc.Se'n diu també dels Tres Toms perquè en aquesta festa la desfilada dona tres voltes a tot el circuit previst.

QUÈ VISITAR: L'AJUNTAMENT PROPOSA

Per una visita guiada: Anoia Patrimoni. St Magí 41, Sta Margarida de Montbui. TF 635922384.www.anoiapatrimoni.cat.

reserves@anoiapatrimoni.cat

2.-LA TOSSA DE MONTBUI (LA TOSSA)

Castell de la Tossa de Montbui

Petit promontori a 8 km d'Igualada,al municipi de Sta Margarida de la Tossa de Montbui. Te una de les esglésies mes curioses del nostre territori.També hi trobareu les restes d'un castell, una estrella de mar de 48 milions d'anys i un punt de vista fantàstic per sentir-vos per un moment guardes medievals i observar per on vindrà l'enemic.

L'església es un molt antic edifici de pedra, de sostre baix i columnes robustes, que recorda Sant Martí del Canigó i similars. Va ser en el mític monestir on el compte Guifre II s'hi va instal·lar els últims anys de la vida per fer penitència: havia matat massa en la tant necessària conquesta contra als àrabs i si volia entrar al cel després de mort, tenia que reparar-ho i fer penitencia.

A la Tossa  s'hi va estar el compte Jofre el Pilós, segurament el rei d'Aquitània Lluís el Pietós i qui sap si el propi Carlemany, l'emperador de la barba florida, perquè els temps son coincidents.Impressiona bastant i es evident que els profunds ulls de la historia ens observen.Cal asseure's una estona en la foscor i silenci del temple a veure quines emocions us arriben.

Ja devia existir abans dels carolingis (s. IX) perquè te uns arcs que ,en la seva part baixa intenten ser de ferradura, ho sigui visigots (S.V). Te una sola nau, amb entrada lateral romànica dels primers temps.Si l'església preromànica (carolíngia) era de planta rectangular, en algun moment se li van afegir les tres àbsides romàniques.

Com en tots els castells , al pati d'armes te a un costat l'església i a l'altre la residencia senyorial.De l'antic edifici només queda una sala i una torre però val la pena pujar-hi.Te unes vistes fantàstiques.Es veuen pila de castells ( o millor les seves restes constructives). Podeu saber-ne mes a l'apartat Altres llocs d'interès propers a la Tossa.

Castell de la Tossa de Montbui

El que no us espereu es trobar-hi una estrella de mar,de quan fa milers d'anys l'Anoia era el fons d'un mar ! Troben a Tossa de Montbui...


Podeu dirigir-vos a l'oficina de turisme local, en el propi enclavament  arquitectònic. 

Per una visita guiada: Anoia Patrimoni. St Magí 41, Sta Margarida de Montbui. TF 635922384.www.anoiapatrimoni.cat.  ; info@anoiapatrimoni.cat

Calendari de visites previstes

 

3.-SANTA MARIA DE MIRALLES

De camí cap a La Llacuna trobareu les indicacions per pujar en cotxe o a peu al castell i església de Miralles. Queda a ma dreta de la carretera,abans del encreuament i del restaurant Cal Ramon.

A  dalt de la muntanya primer hi ha l'església romànica,en bon estat de conservació i a sobre el castell. està en estat ruïnós .Te un mur de  base romana i diverses parets encara en peu.Vegeu historia i descripció del castell.Va tenir valor estratègic en la ruta entre Santa Coloma de Queralt i Miralles.

4.-LA LLACUNA

Val la pena donar una volta pel municipi, antic enfeudo dels Cervelló, discutit pel Senyor de Gurb i compte de Queralt. Es un lloc molt maco.Hi ha una plaça porticada gòtica,el castell de Vilademàger, visitable i en bon estat de conservació ( a distancia del poble, veure lloc) i dos o tres abrics d'art rupestre (Torre Roja de la Llacuna la mes coneguda).

Visita al castell el primer diumenge de mes a les11,00h.Lloc de trobada a la porta del castell.

Font Cuitora de la Llacuna

Un altre indret que et proposem per anar a fer un berenar al mig de la natura i a prop de casa és a la Font Cuitora, a la zona de La Llacuna, una població amb un nucli antic que convida a fer-hi una passejada, sobretot a la plaça Major, una bonica plaça porxada creada a les acaballes del gòtic, que antigament aixoplugava el mercat, i que és actualment un dels indrets més característics de la població.

La Llacuna és una població rica en fonts d’aigua, totes conegudes per les seves propietats medicinals, i una de les més populars és la Font Cuitora. És la font més propera al poble i l’aigua que hi brolla és molt apreciada per als llacunencs, ja que segons diuen té virtuts diürètiques. Per arribar-hi es pot sortir des de la Plaça Major, tot passant pel Portal d’en Garreta cap al Carrer de Cuitora i agafar el camí que passa per davant del camp de futbol, el qual ens porta directe a la font.

 Per una visita guiada: Anoia Patrimoni. St Magí 41, Sta Margarida de Montbui. TF 635922384.www.anoiapatrimoni.cat.

reserves@anoiapatrimoni.cat

5.-ALTRES LLOCS d'interès

Natura : Llocs per anar a l'Anoia 

 El salt de La FOU de la Tossa de Montbui

No molt lluny podeu baixar caminant a la riera d'Òdena fins la Fou de Tous. En el seu curs la riera te salts,fous, coves, etc.Aquesta es molt fresca i bonica.Com una cova mig oberta amb un salt d'aigua al seu cim ,plena de molsa i algues.

 

             
El salt de la Fou.Foto Centre Excursionista de Terrassa
  


   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CASTELLS AMB VISITA GUIADA

Santa Coloma de Queralt (Municipi Bellprat).

Sant Martí de Tous

Santa Maria de la Roqueta (St Martí de Tous) 

 Castell d'Orpí: visita guiada.(Municipi d'Orpí)

Castell de Jorba: en procés de reconstrucció.

Pobla de Claramunt: Important castell i capella, en molt bon estat i visitable.Està a la comarca però no en aquesta àrea.

Castell de Boixadors (St Pere Llavinera) Castell molt bonic i visitable (en una altra àrea de la comarca)

Castell de Calaf

Tots els castells de l'Anoia

Anoia turisme

6.-GASTRONOMIA

https://anoiaturisme.cat/custom_tag/recepta/


Mes receptes
Programa del plat a la taula






7.-COM ARRIBAR 

En tren fins Igualada :https://www.fgc.cat/

Autobús fins Igualada:  Línia Barcelona-El Bruc.( Co. Hispano Igualadina )

Monbus:horaris

A Tossa de Montbui des d'Igualada:

Estació autobusos Igualada: línia Barcelona_el Bruc.Baixar a la Tossa de Montbui (travessera) i pujar a peu.

Autobús Sta.Coloma Queralt-St.Martí Tous-Jorba-Igualada i tornada.Linia Igualada-Tarragona
Horaris 


diumenge, 11 de juliol del 2021

L' extraordinària historia de les tines del Flequer

 

Tines de la Tosca

Una tina es el lloc on fermenta el most del raïm per crear el vi (cuba, cast).

Durant molts segles amb Amèrica només podia comerciar el regne de Castella.A partir de cert moment es va permetre que Corona d'Aragó - l'altra regne de la nostra península - hi comerciés, enviant dos vaixells l'any. Però a partir de1781-90 a l’Havana s’anà formant una colònia de catalans , la marina catalana tingué una gran embranzida i la llibertat de comerç amb l’estranger i amb Cuba , va ser especialment beneficiosa, econòmicament parlant : Exportaven vins i aiguardents i a la tornada portaven cotó per a l'industria tèxtil catalana.De cop i volta moltes persones van veure el cel : la moneda brillava i s'acumulava com per art de màgia, com feia segles que no passava.

 


Així que el negoci ara son els vins i aiguardents? doncs els plantarem a qualsevol lloc on pugui créixer ! i en trobem restes del seu cultiu al mig d'una muntanya o al fons d'una vall, qualsevol lloc cultivable.

El cas de la vall del Flequer i altres similars, es refereixen a la resolució d'un procediment massa llarg , feixuc i costos que no convenia gens al negoci dels aiguardents.El procés habitual era ( i en part encara es): 


Tines de la vall del Flequer

1) fer la verema, 2) portar el raïm al celler del propietari 3) prémer el raïm i extreure el suc o most 4) deixar-lo fermentar i convertir en vi. 5) envasar en tonells de fusta (avui dia d'acer inoxidable) 6) transportar l'aiguardent al tren amb carro i mula, i d'allí al port mes proper on surtin vaixells cap Amèrica (Barcelona) .7) esperar que la travessia no estropelli el producte, que arribi a temps al seu destí  i es vengui al preu mes alt possible.

Quan la vinya estava prop d'una masia i aquesta tocant a una gran carretera o d'una estació de tren, estupend.Però què passa amb les vinyes llunyanes ? els treballadors perdien molt temps anat i tornant a casa , els costos de transport fins al tren i la lentitud del procés eren molt elevats , disminuint notablement els beneficis...

Així que ,pensant i pensant, a la llunyana i aïllada vall del Flequer i altres similars, van idear un procediment: els treballadors viurien al lloc de treball durant la verema i la resta de procés del vi (calia construir cabanes, cuines i el necessari); el raïm es xafaria i fermentaria allà mateix (van haver instal·lar premses portàtils, construir tines, fer arribar quantitat de tonells...etc) I muntar la logística d'allà a la via del tren, del mode mes directe possible.La part organitzativa i els centenars de treballadors que va ocupar no va ser poc cosa.Però ho varen aconseguir, els amos es van fer rics i cent anys mes tard encara es parlava d'anar a fer les tines del Flequer, com una proesa.


El negoci es va acabar amb la plaga de la fil·loxera (1879 a l'Empordà). Un terrible insecte va anar devorant les vinyes i va arruïnar els centenars de famílies que vivien del vi.Molts d'ells es varen vendre les terres i van marxar a la ciutat, a treballar del que fos.Altres van invertir en el tèxtil. A la comarca del Bages , amb el pas dels anys va sobreviure Artés,centre neuràlgic actual del vi.

GRUPS DE TINES

Hi ha diversos grups de tines en aquesta àrea, que centrarem al municipi de Pont de Vilomara : al poblet de Rocafort les del Flequer , a la Vall del Nèspola les seves , les de Sta Creu ( sector Puig i Riera) i les del Llobregat.

Vegeu mapa amb geolocalització


Per arribar a les Tines del Flequer: aneu amb cotxe o autobús Sagales de Manresa FGC  fins a Pont de Vilomara o Rocafort. Aparqueu al pàrquing d' Oristrell ( a uns 4 km del pont). Camineu fent la ruta de les tines (7 km d' Oristrell a Rocafort).


Recorregut a peu per les tines-deVilomara

 Les persones poc avesades a caminar podeu fer el següent: camineu fins les tines de La Bleda (2,5km des del pàrquing);  300 m mes lluny teniu les de la Tosca i una pel mes lluny hi ha dipòsits. Podeu tirar enrere fins el pàrquing i seguir amb cotxe, per la carretera fins Rocafort. Allà baixeu a veureu els dos grups que us falten.

L'itinerari està ben senyalitzat i amb nombroses explicacions, com es la La visita mereix la pena ja que es una fita important de la seva època: agrícola, econòmica i tècnica .Es bastant pla i fàcil de caminar, excepte baixar a la Bleda o pujar a la Tosca.

Penseu que el paisatge està sense un arbre, amb nombrosos bancals plantats de vinya, tot al voltant del riu Flequer, molt mes ple que avui dia i d'on extreien la pedra per a les tines.L'abandó de l'activitat agrícola ha fer que s'omplís de bosc.



Realment son sorprenents. Cal veure-les i observar-les  be per entendre què son, com vivien aquells treballadors del segle XIX, allà al mig d'aquelles muntanyes  i com varen aconseguir fer i exportar vins i aiguardents.

Un dels pocs que fa visites guiades es el Geoparc ( propostes de geoturisme):

https://www.geoparc.cat/socol/geoturisme/

Dinars

A Rocafort no podreu dinar i donar una volta al petit lloc es ràpid. Aneu a Pont de Vilomara, que degut a la seva activitat industrial te nombrosos establiments. 

Una altra alternativa es Mura, a l'altra banda de St Llorenç i l'Obac (11km) .En aquest bonic poble medieval hi ha dos o tres establiments, però sempre amb reserva prèvia, sobretot si es diumenge.

Abans o després de dinar visiteu a Pont de Vilomara : el pont vell (medieval) , capella de Sta Margarida (Romànica), fora del poble però propera,  i la Mare de


Deu de Matadars ermita que per dins es mossàrab , cosa molt rara per aquests contrades.

El pont es un punt  l'autopista que anava de Barcelona a la frontera de Puigcerdà, passant per Manresa, en alguna època de la historia. L'autopista s'anomenava camí real o ral.Sortint de Barcelona pel Clot i St Andreu, anava a Caldes de Montbui, després a Sabadell, Terrassa, Matadepera, pujava pel Coll de les Estenalles a St Llorenç del Munt , després Manresa , Pont de Vilomara...Berga i Puigcerdà.

Voleu fer un tros del camí Ral de Coll Davi?

Per aquí passaven rics comerciants que anaven/venien de fer negocis;  pobres emigrants carregats amb tots els estalvis aconseguits durant anys de treball i un etc molt llarg de persones carregades de diners...un lloc ideal per a bandolers !

Sapigueu alguna cosa sobre l' addicte al lloc, el bandoler Trucafort !

Altres elements de patrimoni a Pont de Vilomara

Bastant a prop de Vilomara teniu el Pont de les Arnaules. Es una gegantesca pedra excavada pel riu i convertida en pont.Si aneu amb cotxe i no esteu molt cansats, no us el perdeu.

L'entorn cremat de Les tines del Flequer

  

  Oristrell


LA SÉQUIA DE MANRESA 

 



A la tornada heu de passar per Manresa. Entreu pel Parc de l'Agulla ( o de la sèquia) . amb el seu llac i la séquia de Manresa. El  canal es una important obra medieval i l'única obra hidràulica  d'aquells segles dirigida per cristians en tot Europa.L' hidràulica era patrimoni dels àrabs (aquí berbers) i jueus .

Al parc hi heu de fer tres coses: Fer la siesta o descansar una mica a la gespa o sota els arbres, davant el seu bonic llac- diposit) ; anar a l'extrem on hi ha el bar i observar el fantàstic paisatge balcó de Montserrat ; i tercer observar per on entra la séquia de Manresa i seguir un tros amunt el seu curs,si no esteu gaire cansats. Seran 24 km si avui voleu fer-ho tot.Millor tornar un altre dia i fraccionar adequadament l'itinerari...


Origen de la Séquia: la misteriosa llum 

Curiositats de La Séquia


 

I per avui ja heu fet suficient, entre el mati i la tarda... el millor es tornar a casa quel capvespre s'acosta i heu de conduir amb bona llum.  

Mes sobre què fer a Manresa

Per saber-ne mes sobre la séquia de Manresa

Vegeu també: Manresa, de pedra i seda 

 Sobre aprofitament de l'aigua: Llocs romans pocs coneguts


GASTRONOMIA

En aquesta zona es molt bo el mató amb mel ; el be (xai); el llegum ( mongeta seca i cigrons); els peus de porc torrats ( no guisats); la sopa de pelotilles ;la cacera (perdiu, senglar, becada...)

Arrós de conill ( per diumenges i festius)

Sopa de fredolics (bolets);

Receptes Mongeta de Castellfollit del Boix

Guatlla farcida de llanega negre (codorniz rellena de setas)

Carutx 

Tartaletes de músic

Recordem que a St Benet de Bages hi ha la Fundació Alícia.Es dedica a crear receptes per a malalties diverses, de manera que el malalt pugui anar ben alimentat a pesar de la seva desgana i malaltia.Vegeu algunes de les seves receptes i recomanacions