LA GARRIGA I L'ILLA D'EN RASPALL
Un refrany, a principis del segle XX, que deia " una casa a Pedralbes i l'estiu a La Garriga...home ric". L'alta burgesia tenia dues cases , una per a les llargues vacances de quatre mesos, a La garriga, i l'altre pel domicili de tot l'any.
Com eren gent de casa bona i estava de moda el modernisme, la majoria d' elles es van construir en aquest preciós estil.De fet La Garriga i el seu arquitecte Joaquim Raspall en son un dels referents.Se'n diu Illa Raspall perquè el que ha sobreviscut a les terribles ràtzies de l'urbanisme dels anys 60 està en un ampli espai semblant a una illa de l'Eixample.No tot està executat per Raspall , està firmat per ell com a arquitecte municipal.Però ell va ser el que va fer un planejament urbanístic. Va implantar criteris d'aquest tema ,llavors innovador, a La Garriga, Cardedeu i L'Ametlla . L'alineació dels carrers, la uniformitat dels criteris urbanístics , els materials tolerats...Hi ha molta mes obra de l'autor per la comarca. Centelles, El Figaró , Caldes de Montbui en son exemples.Les seves obres son Be Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Com arquitecte particular va dedicar molta obra a les cases d'estiueig de La Garriga i altres ciutats del Vallès, però te de tot.
Jornades Modernistes
EN JOAQUIM RASPALL arquitecte de La Garriga
Fill d'un indià i d'una dona de La Garriga, estudiarà arquitectura i altres arts.El seu estil serà modernista, amb corbes, flors, medallons , esgrafiats i altres elements propis d'aquest estil. Però mes endavant es passara al noucentisme, adapt-se als nous temps i posteriorment a l'Art Decó.No es d'inspiració historicista, com ara Doménech i Muntaner que fa castells medievals sinó que estudia els costums locals i les construeix.
Utilitza el sòcol de pedra, el totxo en parets i per decorar finestres així com la cal per a esgrafiats.La ceràmica la usa com a trencadís .La mes coneguda es el St Jordi de la Casa Barbey, obra de Lluís Bru i Salelles.
Com a dissenyador ho feia principalment sobre complements de la casa com ara la llar de foc o les sales de bany.També cases, com ara la Barbey.
Entre les seves obres mes conegudes tenim El Molino (1913), la Plaça de Braus Monumental (1914) diversos teatres ja desapareguts, l'Aliança del Poble Nou, la font del Lleó de Caldes de Montbui (1922), etc.
LA SORTIDA
1.-Pensada per un dia sencer faríeu a les 10h visita guiada de La Garriga modernista
Altres activitats a La Garriga : La Doma, Brigades internacionals i termalisme
2.-12h pujada al Tagamanent en cotxe
3 a.-14h dinar a Centelles
3 b.-16 Visita a la Ciutat de Centelles
El compte de Centelles, la rebel·lió dels Barretines, els Occitans , les bruixes de centelles , la festa de l'arbre, arquitectura modernista i Ildefons Cerdà.
4.-Gastronomia del Vallès
5.-Com arribar
1.-LA GARRIGA
Per demanar una visita guiada al modernisme d'aquesta ciutat, cosa recomanable, ho feu a l'oficina de turisme de l'Ajuntament.Justament està a la casa Raspall, al carrer dels Banys.Es la casa del nostre autor i es francament maca per veure i fotografiar. Dura 1'30h i costa
https://www.visitalagarriga.cat/index.php/ca/visites-guiades
info@visitalagarriga.cat | 610 477 823
Per lliure, a mes de la casa Raspall,que es veu per dins i per fora, aneu al passeig dels estiuejants.Als voltants i al mateix passeig es veuen les quatre cases originals que encara queden (la Casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la Casa Barraquer). Penseu que també hi ha les noucentistes i moltes adaptades.
ALTRES VISITES D'INTERÈS:
La Doma (La Doma : cementeri de l'edat mitjana a les afores de la ciutat, tresor de la ciutat)
el Camp d'Aviació de Rosanes (ruta virtual)
Les brigades Internacionals
Es el final de la Guerra Civil i els brigadistes estan agrupats en aquesta població...
la Garriga rural La vida rural a La Garriga fa 300 anys,
Dels sis balnearis que va arribar a tenir a principis del segle XX nomes en queden dos, les termes La Garriga i el Balneari Blancafort.
COM ARRIBAR a La Garriga
Tant La Garriga, Com Centelles i altres van seguint el transcurs del riu Congost, afluent del Besos. Estan a l'antiga Via Augusta romana , posteriorment Cami Ral de l'Edad Mitjana i actualment C17 Barcelona-Vic-Ripoll ( alternativa de la C33). i autopista. També es diu Eix Congost. No tibndreu cap problema per moure'us per ella.
En tren : Renfe línia Vic i Puigcerdà.
En autobús:Autobusos Sagales Barcelona-Vic
En cotxe : Barcelona-La Garriga. 38 km , 30 mn.
 |
| Castell de Tagamanent |
2.-PUJADA A TAGAMANENT
Encara que en la vostra infància i joventut vareu pujar a peu al Tagamanent aquest cop es només un recordatori en plan ràpid d'aquells anys. El que se'n diu un "puja i baixa". Visiteu aquest municipi .El Pla de la Calma del Montseny que us queda a la dreta mirant cap El Figaró i el seu castell encimbellat al punt mes alt de la seva muntanya.Es tan maco i tant emocionant..!
Hi ha un centre d'interpretació del Montseny natural (La Calma, casa Agustí), però no sempre està obert. Truqueu amb antelació.
Senderisme: pujada al cim del Tagamanent
Com arribar : Sortint del Figaró està indicat a la dreta.
Pujar en cotxe o a peu. C17, 23 mn 12 km.
3.-CENTELLES
 |
| Centelles, castell antic |
Dinar al Tagamanent es car, lluny i no sempre està obert. Per tant dirigiu-vos a La Garriga, Aiguafreda o Centelles.Us ve de passada i hi ha molts llocs als preus habituals.Si sou un grup ampli pregunteu primer si hi cabeu.
Centelles es una població potser d'origen medieval de gran importància a l'Edat Mitjana.El nom significa que te un compte es molt valent i atrevit, de manera que surten centelles de la seva espasa.
El compte de Centelles era la ma dreta de Jaume I i amb ell visitava a seva mare que era la reina de Montpellier. També va tenir un paper rellevant en la conquesta de València.S'explica que en una de les seves correries va trobar una imatge de santa prop de Beziers i va decidir que era Santa Magdalena.Com que tenia conflictes en la conquesta de Castelló, per calmar els ànims la va donar a Moncofa, poblat pesquer.
Tenien que posar Santa Magdalena en un cap de mar perillós, molt visible, per atreure la seva protecció.Va funcionar i des de llavors Santa Magdalena es la patrona de Castelló i protectora dels pescadors molt abans que l'actual protectora, la Verge del Carme.
En va regalar una copia al poble de l'Estany (Moianes), on hi havia un llac actualment dessecat, que per aquells anys devia ser perillós.Per això van aixecar una capella en un lloc igualment perillós, que va durar almenys del segles XIV al XVII.
Palau del Compte de Centelles Pl Major 5
Passejada musical al Palau dels Comptes
Els Barretines
Veure també L'Estany (Moianès)
També es coneix Centelles per el seu lideratge al conflicte camperol de la Rebel·lió dels Barretines.Aquest va ser un dels molts conflictes socials entre senyors i pagesos que a França va culminar a la Revolució Francesa.Però aquí, amb l'arribada traumàtica de Felip V, tothom va decidir deixar les reivindicacions de la pagesia per a mes tard...
Les bruixes i els occitans
C/ dels estrangers
 |
| Mural de les bruixes de Centelles |
Però sobretot i principalment ha adquirit renom per LES BRUIXES. Aquestes son les estrangeres, les emigrants occitanes del segle XVII.Degut a una gran crisi econòmica els occitans francesos van emigrar en diversos direccions una d'elles Catalunya.
Els seus marits van fer de carboners, llenyataires, serradors, teixidors de llana, paletes...en fi, el mateix que al seu lloc natal a l'Aveyron, Auvernia o als Pirineus.Però les dones...eren mes blanques que nosaltres, vestien una capa amb caputxa densa i pesada, hi entenien molt d'herbes, no parlaven el nostre idioma, sempre estaven netejant...es resum: unes bruixes !
Diu el refrany: Dones de Centelles...totes bruixes !
Actualment es celebra el dia de les Bruixes amb representacions, un mercat esotèric i diverses activitats.Cau màgic de Centelles
Arquitectura modernista a Centelles
Ildefons Cerdà
 |
| Ildefons Cerdà (Wordpress) |
El militar, enginyer i urbanista Ildefons Cerdà era de Centelles, de família occitana com es veu.Es l'autor del projecte de l'Eixample de Barcelona model urbanístic de gran importància a escala mundial.
A l'entrada de la ciutat veureu el seu monument.Un mig globus de la terra, metal.lic, amb l'enginyer dret a sobre i una ma al camp com dient: he tingut una gran idea !
Turisme a Catalunya: Ildefons Cerdà
EL PI DE CENTELLES
Festa d'origen incert està relacionada amb la primavera i la reproducció .La cerimònia del pi farà que el poble tingui el futur assegurat amb noves generacions.Es celebra amb motiu de Santa Coloma el 31 de desembre.
El fet que el pi estigui de cap per avall es relaciona amb una antiga festa jueva.Aquests van arribar en massa a Catalunya després de l' expulsió de Felip el Bell de França al 1306.En la seva festa tradicional portaven un gran arbre de la muntanya i l'introduïen al temple, molt adornat,cap per avall.Es un culte a l'arbre com a poderós transmissor dels poders divins. Representa que les arrels estan al cel i la part alta de l'arbre proper a la terra, cap per avall.
Es tracta que totes aquelles qualitats que necessitem per tenir èxit, sobreviure, tenir prosperitat , etc l'arbre les està absorbint del cel per les arrels i ens els transmetrà com una pluja divina a la terra quan hi passem per sota i el toquem.No son desitjos materials sinó capacitats que tenim que tenir per aconseguir aquestes coses.Ja sabem que els jueus sempre s'han basat en el desenvolupament de la intel·ligència per sobreviure i els ha anat bastant be.En aquesta festa semblen fusionades diverses cultures: les de l'arbre símbol fàl·lic de la fecunditat, el pi o avet com connexió entre el cel i la terra, els jueus i la seva cultura i nosaltres amb la nostra.
Els centellencs hi tenen molta fe i hi posen molta emoció.Mentre canten l'himne al moment final de la cerimònia alguns ploren mentre d'altres es mostren seriosos i atents.Es un moment crucial final de festa i tot ho fa sentir.Després aniran desfilant a poc a poc sota l'arbre, com marca la tradició.I hi tornaran el proper 31 de desembre, santa Coloma, la patrona de la ciutat i festa grossa.
Himne de Santa Coloma de Centelles
Com arribar
en tren
autobús:Autobusos Sagales Barcelona-Vic
en cotxe: La Garriga- Centelles 15 mn, 17 km.
Barcelona-Centelles: 56 km, 48 mn. (C33 i C17).
4.-GASTRONOMIA
La Garriga deu la seva fama gastronòmica a la botifarra.La fan molt bona i te molt de prestigi.Tenen una marca protegida col·lectiva. Apart de les carnisseries locals hi ha una fira de la botifarra combinada amb visites culturals o sola.
Altres llocs de la comarca també tenen fama pels seus embotits ( Salgot, Tarradelles, etc). Fàbriques que permeten visitar i comprar.
Un nou cultiu s'està introduint des fa un temps que es la tòfona (trufa en cast.)
Es ven molta tòfona i es fan fires de tòfones una a Centelles i una altra a Vic (Trufforum). Tant Salgot com Tarradellas mostren receptes amb ella.
10 receptes de la cuina del Vallès
(amanida de mongeta amb bacallà, mongeta del ganxet amb botifarra, Coca de vidre, Garrics de La Garriga, Carquinyolis de Caldes de Montbui, Borregos de Cardedeu, Pedres del Montseny, Celonins de Sant Celoni, Palaudina de Terrassa, Belgues de Sabadell ).
En transport públic 
